Implicats

MassimoCarlotto

Massimo Carlotto (Padua, 1956), va protagonitzar un dels casos legals més controvertits de la història contemporània italiana. Fou acusat d’homicidi i condemnat a 18 anys de presó. Aleshores va fugir, primer a França i després a Mèxic. Però després de tres anys, va ser capturat per la policia mexicana i enviat a Itàlia. Ell sempre va reivindicar la seva innocència i s’encetà una gran campanya internacional a favor seu. Després d’uns anys empresonat, el 1993 el president de la República li concedí l’indult. Començà aleshores la seva activitat literària, especialment l’escriptura de novel·les de gènere negre. Els seus textos són directes i crus, sense floritures ni ornaments. Ha rebut nombrosos premis i és considerat un dels màxims representants de la novel·la negra mediterrània. També ha escrit assaig, novel·les gràfiques i literatura juvenil. Les seves novel·les han estat traduïdes a nombroses llengües i són un instrument per conèixer la realitat que ens envolta i, sobretot, el concepte de justícia, una de les seves grans dèries. En català, de moment només se n’han traduït dues: una autobiografia de ficció, La vida fugint (La Campana, 2003) i El món no em deu res (Crims.cat, 2018).

Antoni Serra

Antoni Serra i Bauçà (Sóller, 1936) és un escriptor mallorquí. Va estudiar medicina a Barcelona, però s’ha dedicat a la literatura de ficció i al periodisme, àmbit en què ha desenvolupat una gran tasca en diversos diaris i revistes en què ha publicat articles d’opinió, reportatges i crítiques de teatre i de cinema, i literatura. Va ser un dels fundadors de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, de la qual fou vicepresident. Fou Escriptor del Mes a Catalunya l’any 1995. En novel·la criminal és el creador del personatge Celso Mosqueiro, el perdiguer d’El blau pàl·lid de la rosa de paperL’arqueòloga va somriure abans de morirEspurnes de sangRIP, senyor Mosqueiro i Cita a Belgrad. Ha assajat la novel·la d’intrigues amb L’avinguda de la fosca. També ha publicat una desena de novel·les d’altres gèneres, així com narrativa curta. Ha conreat l’assaig i la biografia. En els darrers temps ha publicat el seu diari d’escriptor amb el títol genèric de Diari d’ombres, paisatges i figures i fins a hores d’ara n’han aparegut quatre volums. Ha estat traduït al castellà, a l’italià, al francès i a l’alemany. Va ser membre del col·lectiu Ofèlia Dracs, amb el que va participar en uns quants llibres.

Adelais de Pedrolo

Adelais de Pedrolo és la filla de Manuel de Pedrolo i presidenta de la Fundació Pedrolo que, des del 2005, data en que es va donar d’alta al registre de fundacions de la Generalitat, he treballat per recuperar l’obra literària i la veu de l’escriptor. Tots els projectes i activitats que contempla es desprenen d’aquesta neta i ferma voluntat de rescabalar de l’oblit la vida, obra i pensament de l’autor, nascut a L’Aranyó (Segarra) el 1918 i mort a Barcelona el 1990.

Àlex Martin Escribà

Àlex Martin Escribà (Barcelona, 1974). Professor de llengua i literatura catalanes i codirector del Congrés de Novel·la i Cinema Negre de la Universitat de Salamanca. Part de la seva activitat investigadora se centra en l’estudi del gènere negre i policíac en llengua catalana i castellana. Autor de diverses publicacions: ‘Catalana i criminal’, ‘La cua de palla: retrat en groc i negre’, ‘Rafael Tasis: novel·lista policíac’ i ‘Jaume Fuster: gènere negre sense límits’. Director de la col·lecció “Crims.cat” de l’editorial Alrevés.

Andreu Martin

Andreu Martin (Barcelona, 1949) Born to write. La primera escola on vaig anar no tenia pati i així vaig aprendre a divertir-me explicant aventis, que després vaig començar a escriure fins que les aventis es van convertir en guions de còmic i, posteriorment, en novel·les. Em van donar el premi Círculo del Crimen 1980 per Pròtesi de la qual Vicente Aranda va fer «Fanny Pelopaja» i em va instaurar com a autor de novel·la policíaca. Des d’aleshores, no he parat d’escriure i he fet incursions en diferents altres gèneres i altres àmbits com el cine i la televisió.

Anna Maria Villalonga

Anna Maria Villalonga és llicenciada en Filologia Catalana i Hispànica, investigadora literària, crítica i professora de literatura catalana a la Universitat de Barcelona. Ha publicat un gran nombre de treballs acadèmics i, alhora, és escriptora i articulista en diferents mitjans. Els seus relats han aparegut en revistes literàries i nombrosos volums col·lectius. El 2013 va publicar l’assaig sobre novel·la negra catalana Les veus del crim. Ha coordinat dues antologies de relats que inclouen textos propis, Elles també maten (2013) i Noves dames del crim (2015). Amb La dona de gris (2014) va guanyar el Premi a la millor novel·la en català del Festival València Negra 2015, any en què va aparèixer la traducció al castellà, La mujer de gris. El 2017 publicà El somriure de Darwin (traducció castellana, La sonrisa de Darwin, gener de 2018). També el gener de 2018 ha aparegut el seu recull de relats Contes per a les nits de lluna plena. Ha estat designada per la Generalitat de Catalunya Comissària de l’Any Pedrolo (2018) en commemoració del centenari del naixement de l’autor.

Fàtima Llambrich

Fàtima Llambrich (L’Ametlla de Mar, 1980) Llicenciada en periodisme i en criminologia per la UAB, té un màster en Seguretat i Prevenció. També és postgraduada en Tècniques Avançades en Perfilació Criminal i Psicologia Investigativa per la UB. Periodista especialitzada en crònica judicial i policial als informatius de TV3. Des del 2012 que entrevista a presó a un condemnat per doble homicidi i el resultat és Sense cadàver (Ara Llibres, 2016), Sin cadaver (Now Books, 2016) una investigació periodística i un addictiu relat policial.

Graziella Moreno

Graziella Moreno Graupera (Barcelona, 1965) es llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona. L’any 2002 va ingressar a la carrera judicial. Ha exercit de jutgessa a Gavà, Amposta, Martorell i, actualment, a Barcelona. A partir de la seva experiència als jutjats, va publicar el 2015 la seva primera novel·la, Juegos de maldad, en la que s’introdueix en el gènere negre i criminal presentant una protagonista atípica, la jutgessa Sofía Valle, la qual s’haurà de fer càrrec de dos casos prioritaris en un thriller intens. El 2016 va publicar la segona novel·la, El bosque de los inocentes, en que una advocada es veu embolicada en una investigació criminal.

Irene Solanich

Irene Solanich és traductora i correctora. Fa 5 anys que es dedica de forma autònoma a la traducció i la correcció de diferents tipus de documentació, però s’ha especialitzat en literatura i cinema, vessant que des dels dos últims anys cultiva de forma gairebé exclusiva combinat amb la docència d’idiomes a nivell universitari. En paral·lel, codirigeix La Dièresi, un projecte que ofereix serveis lingüístics i editorials. Doctoranda a la Universitat de Vic amb una investigació entorn la novel·la negra a Catalunya. Va créixer envoltada de lectures i amb una cita al cinema cada diumenge tarda. L’any 2017 va publicar el seu primer relat a l’antologia Terra de crims publicat per Edicions Xandri. No obstant això també escriu i pública ficció al seu web personal, http://www.solanich.cat. A més, també la trobareu a la revista de cinema El Cinèfil a la secció “L’escena del crim” parlant de cinema negre i a L’escriba parlant de cinema i literatura.

Ivan Llambí

Ivan Llambí (Barcelona 1979) Viu al Penedès des dels 4 anys i és Mosso d’Esquadra a la comissaria de Vilafranca des del 2006. Guiat per la passió a la seva feina i a la Segona Guerra Mundial,     va decidir escriure la seva primera novel·la “Els Hereus del Tercer Reich” que finalment va ser publicada per Columna el 2014. Recentment ha publicat la seva segona obra “Els Fantasmes del Tercer Reich”, continuació del primer treball que forma part de la trilogia policial que té en ment.

Jordi Cervera

Jordi Cervera Nogués (Reus, 1959) és periodista i responsable d’El Blog de Jordi Cervera, premi Vila de Martorell al millor blog i premi Blocs Catalunya al millor blog de cultura. També és autor de ‘Serial Chicken’, la primera novel·la d’Europa escrita a Twitter, dins la BCNegra 2010. Ha guanyat premis de periodisme, com el Reus de Comunicació; de poesia, com el Miquel Martí i Pol i el Recvll i de narrativa, com el Pin i Soler, el Pere Calders i el Ferran Canyameres. Va obtenir el premi a la Millor Novel·la Negra en català del grup Brigada 21 i el Premi a la Millor Novel·la Negra en català dels lectors de la llibreria Negra y Criminal per “Mosques”. També, en literatura per a joves, ha guanyar el premi Edebé amb la novel·la ‘La mort a les sis vint-i-cinc’, amb una dotzena d’edicions. Ha publicat “L’enigma Perucho” i “Menú de degustació”, el primer llibre de poemes sobre el Bulli.Joan Miquel Capell

 

Joan Miquel Capell (Barcelona, 1960). És llicenciat en dret per la UAB i doctor en dret per la UB. Màster en Polítiques Públiques de Seguretat per la UOC, treballa a la Diputació de Barcelona com a responsable del Gabinet de Prevenció i Seguretat i és professor associat de l’assignatura Dret Policial a la UB. Ha treballat durant trenta-dos anys al Cos de Mossos d’Esquadra, on ha passat per totes les categories professionals, des d’aspirant a mosso fins a comissari. Va ser el primer cap de la Regió Policial de Girona i l’encarregat de liderar el desplegament dels Mossos d’Esquadra a la ciutat de Barcelona en substitució del Cos Nacional de Policia. Ha publicat diversos articles científics sobre aspectes del procés d’investigació criminal i també és autor de l’assaig adreçat als joves ‘Ser policia’. Acaba de guanyar la novena edició del Premi Crims de Tinta amb ‘Wad-Ras’, la seva primera novel·la.

Josep M Vallès

Josep M. Vallès i Martí (l’Espluga de Francolí) Historiador i promotor cultural. Va fundar l’Escola de Música del Casal de l’Espluga i entre 1981 i 1985 ocupà la presidència del Casal. El 1983 fou un dels fundadors el Centre d’Estudis Locals de l’Espluga de Francolí. És membre del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà, de les Garrigues i del Vilosell. El 1983 va promoure la reaparició a l’Espluga de la revista El Francolí. És autor de nombrosos articles i treballs i té vuit llibres publicats. El 1989 va ser alcalde de l’Espluga de Francolí. Recentment ha estat coordinador i comissari de l’Any Muntanyola. És membre destacat de l’organització del festival El Vi Fa Sang.

JR_Armadàs

JR Armadàs (Sant Cugat del Vallès, 1983) és periodista, escriptor i editor. També és culer, cinèfil, sinòfil, basketmaniàtic i home inquiet en general. Fundador i director de la revista virtual El Cinèfil i co-fundador i director d’Edicions Xandri. Ha viscut a Xina i altres països, on ha fet de corresponsal de l’Agència Catalana de Notícies. També ha treballat de periodista a TOT Sant Cugat, Bloomberg TV i el Diari Ara. Vicepresident de l’associació Catalans Al Món. Responsable de la programació cinematogràfica de Vilassar de Noir i d’El Vi Fa Sang i comissari del festival literari Vespres Negres de Sant Feliu de Llobregat. Ha publicat tres novel·les i ha participat en quatre antologies de relats, dues de les quals coordinades per ell.

Margarida Aritzeta

Margarida Aritzeta (Valls, 1953) és escriptora i professora de la Universitat Rovira i Virgili, on ensenya Teoria de la Literatura. Ha publicar treballs de recerca, estudis de literatura i edicions crítiques. En narrativa, ha cultivat diferents gèneres i destaca com a autora de novel·la negra i de ciència ficció. Ha obtingut el premi Víctor Català de contes i narracions, i el Sant Joan de novel·la. També ha publicat contes adreçats als infants i ha guanyat el premi Barcanova de literatura infantil i juvenil. Fou membre del col·lectiu d’escriptors “Ofèlia Dracs” i va ser directora general d’Acció Departamental al govern de la Generalitat de Catalunya. Ha participat en nombrosos fòrums, taules rodones, conferències i jurats de premis literaris. Ha organitzat cursos de postgrau i màsters sobre literatura, escriptura literària i guionatge. És comissària del Festival El Vi Fa Sang.

Montse Sanjuan

Montse Sanjuan (Lleida, 1956) és llicenciada en Ciències de la Informació i en Filologia Hispànica. Ha treballat com a periodista i va formar part de l’equip de la revista lleidatana La Boira. Va canviar el periodisme per la docència i ha dedicat la seva tasca professional a l’ensenyament de la llengua i literatura a secundària. És també l’autora del bloc Llibres llegits i per llegir. Ha publicat relats en diferents mitjans i va participar també en el llibre 365 contes, un any de contes. Al març de 2014 va publicar el seu primer llibre La sergent Anna Grimm, i al 2015 i 2018 dues noves novel·les amb la mateixa sergent com a protagonista. Dirigeix el festival El Segre de Negre.

Nuria Martinez

Núria Martínez és nascuda a Barcelona, encara que fa setze anys que viu a Taradell (Osona). Va estudiar magisteri a la UB. Ha cursat l’itinerari de novel·la a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. La lectura i l’escriptura formen una part importantíssima de la seva vida des que té us de raó. Des de l’any 2014 administra el bloc «La màgia dels llibres», on ressenya tots els llibres que va llegint, al mateix temps que gestiona totes les xarxes socials que l’acompanyen. També col·labora amb les seves ressenyes a la web Taradell.com.  Ha publicat un relat a la revista literària Inèdits. I un altre a l’antologia «Un Malson» primer Premi Cruce de Caminos Negrecriminal de relat curt, que va guanyar.

Pere Cervantes.jpg

Pere Cervantes Pascual (Barcelona, 1971), és funcionari, llicenciat en dret i escriptor. Ha escrit dos manuals de seguretat a Internet publicats pel Grup Planeta i sis novel·les, entre elles No nos dejan ser niños i La mirada de Chapman amb Ediciones B, i Tres minutos de color amb l’editorial Alrevés. Ha estat guardonat recentment per la Diputació Provincial de Castelló amb el Premi Letras del Mediterráneo a la millor novel·la negra (es publicarà durant l’any 2018). És un dels autors que sol ser habitualment convidat als diferents festivals negres de la geografia espanyola.

Rafa Melero

Rafa Melero va néixer a Barcelona el 1972, però des de la infància va créixer a Lleida. L’any 1995 es va incorporar al cos de Mossos d’Esquadra. Des de jove, va destacar en atletisme, on va ser quatre vegades campió de Catalunya en els 800 metres en categoria promesa i sènior. El 2013 publica el seu primer llibre, La ira del Fènix, en català, i l’any següent l’editorial Playa de Ákaba el tradueix al castellà. El 2015 publica La penitencia de l’Alfil, en castellà i català amb l’editorial Alrevés, pel seu prestigiós catàleg Crims.cat. El 2016 la mateixa editorial Alrevés  publica la seva novel·la Ful, que guanya el premi Cartagena Negra i és finalista al premi Ciudad de Santa Cruz. El 2018 ha publicat El secreto está en Sasha, amb Alrevés.

Rafael Vallbona

Rafael Vallbona i Sallent (Barcelona 1960). Escriptor, periodista i guionista de ràdio i televisió. És professor a la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull.. Autor de més de cinquanta llibres de tota mena, entre novel·les, no ficció, poemaris i llibres de viatges; alguns dels quals han estat traduïts. Ha obtingut els premis Amat Piniella, Comas i Maduell de poesia, Néstor Luján de novel·la històrica, Ernest Udina de periodisme, Columna jove i Ramon Muntaner de novel·la juvenil, Ferran Canyameres de novel·la negra, el premi Cadaqués a Rosa Leveroni, el de Novel·la Eròtica La Piga i el de poesia dels Jocs Florals de Barcelona. Recentment ha obtingut també el premi Sant Joan de novel·la. És col·laborador habitual a premsa, ràdio i televisió.

Raquel Gámez Serrano

Raquel Gámez Serrano va néixer a Barcelona. És Graduada en Educació Social, estudià el Grau d’estudis immobiliaris i de la construcció i és Tècnica especialista en relacions públiques i administració. En l’actualitat treballa com a educadora social en diferents recursos. L’any 2012 publicà Los versos de Cira, l’any 2014 Els contes guerxats, l’any 2016 A la seva pell (Llibres del Delicte), novel·la finalista del Premi Tuber Melanosporum del Festival Morella Negra com la Trufa. L’any 2017 Els CIE o la il·legalitat institucional (Llibres del Delicte) i participà en l’antologia Barcelona. Viatge a la perifèria criminal (Editorial Alrevés, Crims.cat). Recentment ha col·laborat amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya escrivint Assassinat de cambra, un relat amb joc de pistes que inaugura la sèrie Crims artístics. Des de fa tres anys també imparteix cursos d’escriptura creativa i és l’autora del blog En Clau de Negre.

Salvador Balcells

Salvador Balcells  (L’Espluga de Francolí, 1946). De molt jove va treballar en diversos oficis, destacant especialment els de carquinyoler a l’Espluga de Francolí i de fotògraf a Reus, abans de convertir-se en llibreter el 1972. A partir de 1990 i fins la jubilació va estar vinculat al món de la premsa en català, en tasques de gestió cultural i administrativa. Paral·lelament a totes aquestes activitats ha militat en moviments ecologistes i independentistes. Producte d’aquesta militància van ser tres llibres de divulgació. Ja en el camp de la ficció, amb l’editorial Meteora té publicades les novel·les policíaques La taca negraEl vi fa sangDur de pairTempesta al Bàltic i Procés enverinat. I amb l’editorial Gregal la històrica i detectivesca Els crims del convent.

Sebastià Bennasar

Sebastià Bennasar (Palma, 1976) és escriptor, periodista i traductor. (Sobre)viu treballant en activitats vinculades a la literatura i el periodisme. Té publicades més de trenta d’obres de diferents gèneres literaris entre les quals destaquen una desena de novel·les negres. Juntament amb Àlex Martín Escribà ha preparat tres antologies de relats negres publicades per l’editorial Alrevés. També és estudiós del gènere negre i fruit d’això són els llibres 501 crims que has de conèixer abans de morir i Pot semblar un accident.  També ha publicat articles científics sobre el gènere en diferents publicacions acadèmiques. Dirigeix el festival Tiana Negra. La seva darrera novel·la és L’imperi dels lleons (Alrevés, 2017), traduïda al castellà i properament a l’italià.

Sílvia Romero

Sílvia Romero i Olea (Barcelona, 1962) Escriptora, conductora de Clubs de lectura i Llicenciada en Filologia Catalana. Ha conreat tots els gèneres: narrativa infantil, juvenil, fantàstica, relat breu, teatre, poesia, i crítica literària. Però la novel·la, camp on ha guanyat nombrosos premis, és la seva passió: Amor a sang freda, Ànima mesquina, Júlia M., El plagi, i L’esborrany. Ha estat Presidenta de l’ARC i Directora de la Revista digital Lo Càntich (on encara hi col·labora). Actualment participa en els programes de ràdio Tirant de llibres i Contes per somiar; dirigeix i presenta el programa Tast de lletres, de Canal ARC-Televisió; i forma part de l’Equip editor de la Revista de creació literària Inèdits.

Xulio Ricardo Trigo

Xulio Ricardo Trigo (Betanzos, la Corunya, 1959) és escriptor i fotògraf. Ha publicat més d’una una dotzena de novel·les, especialment històriques, com ara Després de l’oblitEls secrets de la reinaEl somni de Tàrraco o Les veus del Liceu. Ha guanyat premis com l’Ausiàs March, el Maria Mercè Marçal o el Miquel de Palol, entre altres. En novel·la criminal ha publicat L’objectiu del crim. Col·laborador habitual dels mitjans, ha treballat a El Temps, el Diari de BarcelonaEl Punt Avui o La Vanguardia. També ha publicat poesia, com a autor i com a traductor. El temps que li deixa lliure la creació literària el dedica a la seva altra passió, la fotografia. En aquest camp ha fet exposicions individuals a Barcelona, Saragossa, Tarragona, Reus, Tortosa i un llarg etcètera. Viu a Tarragona.

Anuncis

WordPress.com.

Up ↑